ESPANYA. Emissions ATMs tèrmics  2OO5 T106 (114)
CONSTITUCIÓ EUROPEA
Data d'emissió :
  Gener 2005 (1a. data: 12.01.05, Madrid / 13.01.05, S.F.)
  47 x 26,5 mm. - Format tipus 3
Paper :
  Tèrmic autoadhesiu fosforescent
Sistema d'impressió :   Offset a 4 colors i tinta invisible - Filigrana C
Impressió del valor :
  Tèrmica en negre
Valors / Sèrie :   0,01 a 99,99 € / Sèrie S.F.: 0,28-0,53-0,78 €
Disseny i Fabricació :
  RCM-FNMT. Real Casa de la Moneda - Fábrica Nacional de Moneda y Timbre
Referència / Tiratge :
  91004 / 100.000.000 d'adhesius (aprox.)
Clica sobre l'imatge per ampliar

Veure les variants bàsiques d'impressió

La nova emissió ATM va ser presentada conjuntament amb el segell sobre el mateix tema el 12 de gener de 2005 pel president de Correos, José Damián Santiago, i el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Alberto Navarro.
L'interès i l'actualitat del tema va fer que diferents mitjans de comunicació nacionals es fessin ressò de la notícia.

En total s'han fabricat 1 milió de segells tradicionals i 100 milions d'etiquetes adhesives. Aquestes són les quantitats aproximades que es preveu es consumiran en les oficines de correus fins la data del referèndum per la Constitució Europea, el 20 de febrer.

Molt encertadament, i d'igual manera com es va procedir amb l'emissió dedicada a les víctimes del 11-M, s'han repartit rotlles d'aquest model per totes les oficines de correus de l'Estat durant les dues setmanes següents a l'emissió, amb l'indicació expressa d'utilitzar-los de forma immediata en les balances franquejadores fins l'esgotament.

La fabricació dels 100 milions de suports adhesius d'aquesta emissió es va realitzar en 2 processos distints, ambdós el desembre de 2004. Com a cas extraordinari és possible reconèixer més o menys fàcilment els adhesius fabricats en una o altra fase, doncs la RCM-FNMT va emprar encunys de seguretat diferents.
En les comparatives es pot apreciar com els suports fabricats inicialment (Tipus I) tenen les ondulacions laterals molt més suaus que els fabricats en la segona fase de producció (Tipus II).

No s'aprecien altres diferències objectives entre ambdues fases de fabricació i que puguin aplicar-se a la totalitat dels rotlles.
La comparació de les ones laterals a simple vista és suficient per distingir ambdós tipus de suports.
1a. fase de producció - Tipus I 2a. fase de producció - Tipus II

Es va realitzar, doncs, una primera producció, possiblement inferior als 50 milions d'adhesius, que són els primers rotlles (Tipus I) que es van distribuir i emprar en les oficines de correus, i amb posterioritat es va completar la producció fins assolir els 100 milions, amb el que la majoria d'oficines de correus van rebre els rotlles d'aquest model també en 2 remeses distintes.

En les etiquetes de control dels rotlles d'aquest model podem trobar també indicacions sobre aquesta doble producció: els 5 números situats a la dreta en el número de referència, indiquen la numeració del rotlle (44074 en aquest cas). Els primers rotlles fabricats, amb les etiquetes amb ones més suaus (Tipus I), tenen una numeració baixa, mentre que els rotlles fabricats posteriorment -com el de l'imatge- tenen la numeració a partir de 25-30000, i contenen les etiquetes amb les ones molt més prominents (Tipus II).

Normalment, amb produccions aproximades de 50 milions d'etiquetes adhesives per model, el nombre total de rotlles no supera les 26 o 27.000 ut. (26.000 rotlles x 1.900 etiquetes per rotlle = 49.400.000 etiquetes); per tant, totes les bobines tenen numeracions compreses entre 00001 i 26-27000. Però veiem com per aquest model es superen àmpliament aquestes quantitats.


El 25 de març de 1957, 6 països (Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Luxemburg) varen acordar a Roma el Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que en els anys següents va ser completat per d'altres varis tractats, com el de Maastricht, Amsterdam, etc...

El 2001, a Laeken, Bèlgica, els 15 caps d'Estat i de Govern dels Estats membres de l'Unió Europea en aquell moment, van decidir convocar una Convenció Europea encarregada de preparar un document per modificar els tractats europeus existents.
Aquesta Convenció Europea, composada per 105 membres representants dels governs dels Estats membres i països candidats a l'adhesió, va començar la seva tasca el 28 de febrer de 2002 i entre juny i juliol de 2003 va presentar el projecte pel que s'estableix una Constitució per a Europa.

Aquest Tractat Constitucional va ser firmat a Roma el 29 d'octubre de 2004 pels Caps d'Estat o Govern i els Ministres d'Afers Exteriors dels 25 Estats membres de l'Unió Europea.

Firmat el Tractat, cadascun dels Estats membres han de ratificar la Constitució d'acord a les seves respectives normes internes. El Govern espanyol va convocar un referèndum pel 20 de febrer de 2005.

Sota el lema "Los primeros con Europa", el Govern espanyol havia llançat una campanya informativa sobre el referèndum per a la Constitució Europea. A les poques setmanes la Junta Electoral va demanar al govern que retirés el lema de la campanya, doncs es va considerar que orientava al vot afirmatiu ...


En alguns països el referèndum tindrà caràcter vinculant; en d'altres, com ara Espanya, va tenir només caràcter consultiu; Després de la firma per part del President del Govern del Tractat, s'obrirà el procediment per a la ratificació per les Corts, i serà a través d'una llei orgànica com s'autoritzi la celebració i consegüent ratificació del Tractat pel que s'institueix una Constitució per a Europa.
A diferència d'altres països, l'Estat Espanyol va votar majoritàriament a favor de la Constitució.

Tal com estableix l'article IV-447 del propi Tractat, aquest entrarà en vigor l'1 de novembre de 2006, sempre que en aquesta data s'hagin dipositat tots els instruments de ratificació.


La consolidació i el futur d'una Europa unida, una Europa de 25 Estats membres i 450 milions d'habitants, passa per l'establiment d'una Constitució que reguli el seu funcionament i a la vegada permeti portar a terme polítiques comuns en tots aquells àmbits en que l'acció dels Estats membres és insuficient por sí sola per tal d'assolir els objectius desitjats.

Sobre de primer dia de circulació, 12.1.2005 (J. L. Martín)

La Constitució europea substitueix la major part dels Tractats actuals i consta de quatre parts. La primera part defineix l'Unió Europea, així com els seus valors, objectius, competències, procediments decisoris i institucions. La segona part incorpora la Carta dels Drets Fonamentals. La tercera part descriu les polítiques i accions de l'Unió Europea. La quarta i darrera part conté les disposicions finals, entre elles les relatives a l'entrada en vigor i a una possible revisió de la Constitució.

Per saber més sobre la Constitució Europea.
Una visió crítica: El Proyecto de Constitución Europea a referéndum: diez razones para decir que NO


Altres emissions filatèliques

El mateix dia 12 de gener de 2005 es va emetre un segell dedicat a la Constitució Europea, de valor facial 0,28 EUR (correu nacional) i tiratge 1.000.000.

El disseny és força similar al de l'ATM i reprodueix la bandera i símbol de l'Unió Europea, les dotze estrelles daurades sobre fons blau, i el text Constitució Europea en les 4 llengües oficials de l'Estat.

Sobre Oficial Primer Dia de Circulació del segell i detall del matasegell commemoratiu.


Amb aquest segell, el Servei Filatèlic Espanyol ha emès ja 10 sèries i 25 segells en total sobre l'Unió Europea des de l'emissió de 1986 dedicada a l'ingrés d'Espanya a la CEE. D'altres temes tractats han estat les eleccions al Parlament Europeu, les presidències espanyoles de la Unió Europea, els països de la zona Euro o la darrera ampliació de l'Unió.

El 7 de gener de 1986 es va emetre la primera sèrie formada per 4 segells, també emesos en forma de carnet, en motiu de l'ingrés d'Espanya i Portugal en la Comunitat Econòmica Europea. (imatge reduïda)


El 9 de maig de 1989 es va emetre el primer segell que commemorava la Presidència Espanyola de les Comunitats Europees.

El 12 de juny de 1989, un segell recordava la celebració de les Eleccions al Parlament Europeu.

El 4 de novembre de 1992 l'emissió tenia per motiu el Mercat Únic.

El 21 d'octubre de 1994, un nou segell dedicat a l'Unió Europea Occidental.

L'1 de juliol de 1995 es commemora de nou filatèlicament la Presidència Espanyola de l'Unió Europea.

El 28 de maig de 1999 es va emetre la fulla Països Euro, amb 12 segells representant la bandera comunitària i els països integrants de la zona euro. (imatge reduïda)

El 2002 va ser de nou el torn d'Espanya per presidir l'Unió Europea, i també de nou la filatèlia ho va commemorar amb l'emissió de dos segells amb el logotipus adoptat.
Finalment, el 3 de maig de 2004 amb el segell dedicat a la cinquena Ampliació de l'Unió Europea.


Sens dubte un magnífic tema d'actualitat i amb moltes possibilitats de futur per a una possible col·lecció filatèlica temàtica.


INICI   PÀGINA
PRINCIPAL
  Els ATMs
a ESPANYA
 
Els ATMs
TÈRMICS
 
Emissions
2OO5
ATM Web - Correus espanyols i Llatinoamericans: http://www.ateeme.net
© J. Jové - M. Sans. ATEEME. Grup d'estudi i col·leccionisme de segells de valor variable

Tots els drets reservats. Pàgina creada el 14.01.05. Darrera actualització:  20.07.05