| ESPANYA.
Emissions ATMs tèrmics 2OO5 |
T106
(114) |
 |
|
Data
d'emissió :
|
|
Gener
2005 (1a. data: 12.01.05,
Madrid / 13.01.05, S.F.) |
|
|
|
47
x 26,5 mm. - Format tipus 3 |
|
Paper
:
|
|
Tèrmic
autoadhesiu fosforescent |
| Sistema
d'impressió : |
|
Offset
a 4 colors i tinta invisible - Filigrana
C |
|
Impressió
del valor :
|
|
Tèrmica
en negre |
| Valors
/ Sèrie : |
|
0,01
a 99,99 € / Sèrie S.F.: 0,28-0,53-0,78
€ |
|
Disseny
i Fabricació :
|
|
RCM-FNMT. Real Casa de la Moneda -
Fábrica Nacional de Moneda y Timbre |
|
|
|
91004
/ 100.000.000 d'adhesius (aprox.) |
|
| Clica
sobre l'imatge per ampliar |
Veure les variants
bàsiques d'impressió
|
|
La
nova emissió ATM va ser presentada conjuntament amb
el segell sobre el mateix tema el 12
de gener de 2005 pel president de Correos, José
Damián Santiago, i el secretari d'Estat d'Afers Europeus,
Alberto Navarro.
L'interès i l'actualitat del tema va fer que diferents mitjans
de comunicació nacionals es fessin ressò de la notícia. |
En total s'han fabricat
1 milió de segells tradicionals i 100 milions d'etiquetes
adhesives. Aquestes són les quantitats aproximades que es preveu
es consumiran en les oficines de correus fins la data del referèndum
per la Constitució Europea, el 20 de febrer.
Molt encertadament, i d'igual manera com es va procedir amb l'emissió
dedicada a les víctimes del 11-M,
s'han repartit rotlles d'aquest model per totes les oficines de correus
de l'Estat durant les dues setmanes següents a l'emissió,
amb l'indicació expressa d'utilitzar-los de forma immediata en
les balances franquejadores fins l'esgotament.
La fabricació dels 100 milions de suports adhesius
d'aquesta emissió es va realitzar en 2 processos distints,
ambdós el desembre de 2004. Com a cas extraordinari és
possible reconèixer més o menys fàcilment els adhesius
fabricats en una o altra fase, doncs la RCM-FNMT va emprar encunys
de seguretat diferents.
En
les comparatives es pot apreciar com els suports fabricats inicialment
(Tipus I) tenen les ondulacions laterals molt més
suaus que els fabricats en la segona fase de producció
(Tipus II).
No s'aprecien altres diferències objectives entre ambdues
fases de fabricació i que puguin aplicar-se a la totalitat
dels rotlles.
La comparació de les ones laterals a simple vista
és suficient per distingir ambdós tipus de suports. |
 |
 |
 |
 |
| 1a.
fase de producció - Tipus I |
2a.
fase de producció - Tipus II |
Es va realitzar, doncs, una primera producció, possiblement inferior
als 50 milions d'adhesius, que són els primers rotlles (Tipus
I) que es van distribuir i emprar en les oficines de correus, i amb
posterioritat es va completar la producció fins assolir els 100
milions, amb el que la majoria d'oficines de correus van rebre els rotlles
d'aquest model també en 2 remeses distintes.
| En
les etiquetes de control dels
rotlles d'aquest model podem trobar també indicacions sobre
aquesta doble producció: els 5 números
situats a la dreta en el número de referència,
indiquen la numeració del rotlle (44074 en
aquest cas). Els primers rotlles fabricats, amb les etiquetes amb
ones més suaus (Tipus I), tenen una numeració
baixa, mentre que els rotlles fabricats posteriorment -com el de
l'imatge- tenen la numeració a partir de 25-30000, i contenen
les etiquetes amb les ones molt més prominents (Tipus
II). |
 |
Normalment, amb produccions aproximades de 50 milions d'etiquetes adhesives
per model, el nombre total de rotlles no supera les 26 o
27.000 ut. (26.000 rotlles x 1.900 etiquetes per rotlle = 49.400.000
etiquetes); per tant, totes les bobines tenen numeracions compreses entre
00001 i 26-27000. Però veiem com per aquest model es superen àmpliament
aquestes quantitats.
El
25 de març de 1957, 6 països (Alemanya, Bèlgica,
França, Holanda, Itàlia i Luxemburg) varen acordar
a Roma el Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica
Europea (CEE), que en els anys següents va ser completat
per d'altres varis tractats, com el de Maastricht, Amsterdam,
etc...
El 2001, a Laeken, Bèlgica, els 15 caps d'Estat
i de Govern dels Estats membres de l'Unió Europea
en aquell moment, van decidir convocar una Convenció Europea
encarregada de preparar un document per modificar els tractats europeus
existents.
Aquesta Convenció Europea, composada per 105 membres
representants dels governs dels Estats membres i països candidats
a l'adhesió, va començar la seva tasca el 28 de
febrer de 2002 i entre juny i juliol de 2003 va presentar
el projecte pel que s'estableix una Constitució per a
Europa.
|
|
Aquest
Tractat Constitucional va ser firmat a Roma
el 29 d'octubre de 2004 pels Caps d'Estat o Govern
i els Ministres d'Afers Exteriors dels 25 Estats
membres de l'Unió Europea. |
|
Firmat
el Tractat, cadascun dels Estats membres han
de ratificar la Constitució d'acord a les
seves respectives normes internes. El Govern espanyol
va convocar un referèndum pel 20 de febrer
de 2005.
Sota el lema "Los primeros con Europa",
el Govern espanyol havia llançat una campanya
informativa sobre el referèndum per a la Constitució
Europea. A les poques setmanes la Junta Electoral
va demanar al govern que retirés el lema de la campanya,
doncs es va considerar que orientava al vot afirmatiu ...
|
 |
En alguns països el referèndum tindrà
caràcter vinculant; en d'altres, com ara Espanya,
va tenir només caràcter consultiu; Després
de la firma per part del President del Govern del Tractat,
s'obrirà el procediment per a la ratificació per les
Corts, i serà a través d'una llei orgànica
com s'autoritzi la celebració i consegüent ratificació
del Tractat pel que s'institueix una Constitució
per a Europa.
A diferència d'altres països, l'Estat Espanyol
va votar majoritàriament a favor de la Constitució.
Tal com estableix l'article IV-447 del propi Tractat,
aquest entrarà en vigor l'1 de novembre de 2006, sempre
que en aquesta data s'hagin dipositat tots els instruments de ratificació.
|
|
La
consolidació i el futur d'una Europa unida,
una Europa de 25 Estats membres i 450 milions
d'habitants, passa per l'establiment d'una Constitució
que reguli el seu funcionament i a la vegada permeti portar
a terme polítiques comuns en tots aquells àmbits
en que l'acció dels Estats membres és
insuficient por sí sola per tal d'assolir els objectius
desitjats.
Sobre de primer dia de circulació,
12.1.2005 (J. L. Martín) |
La Constitució europea substitueix la major part dels
Tractats actuals i consta de quatre parts. La primera part
defineix l'Unió Europea, així com els seus
valors, objectius, competències, procediments decisoris i
institucions. La segona part incorpora la Carta dels Drets Fonamentals.
La tercera part descriu les polítiques i accions de l'Unió
Europea. La quarta i darrera part conté les disposicions
finals, entre elles les relatives a l'entrada en vigor i a una possible
revisió de la Constitució.
Per saber
més sobre la Constitució
Europea.
Una visió crítica: El
Proyecto de Constitución Europea a referéndum: diez
razones para decir que NO |
| Altres
emissions
filatèliques |
 |
El
mateix dia 12 de gener de 2005 es va emetre un segell
dedicat a la Constitució Europea, de valor facial
0,28 EUR (correu nacional) i tiratge 1.000.000.
El disseny és força similar al de l'ATM i reprodueix
la bandera i símbol de l'Unió Europea,
les dotze estrelles daurades sobre fons blau, i el text Constitució
Europea en les 4 llengües oficials de l'Estat. |
|
Sobre
Oficial Primer Dia de Circulació
del segell i detall del matasegell commemoratiu.
|
 |
 |
Amb aquest segell, el Servei Filatèlic Espanyol
ha emès ja 10 sèries i 25 segells en total
sobre l'Unió Europea des de l'emissió de 1986
dedicada a l'ingrés d'Espanya a la CEE. D'altres temes
tractats han estat les eleccions al Parlament Europeu, les
presidències espanyoles de la Unió Europea, els
països de la zona Euro o la darrera ampliació
de l'Unió.
 |
El
7 de gener de 1986 es va emetre la primera sèrie
formada per 4 segells, també emesos en forma de carnet,
en motiu de l'ingrés d'Espanya i Portugal en la Comunitat
Econòmica Europea. (imatge reduïda)
El 9 de maig de 1989 es va emetre el primer segell que
commemorava la Presidència Espanyola de les Comunitats
Europees.
El 12 de juny de 1989, un segell recordava la celebració
de les Eleccions al Parlament Europeu.
El 4 de novembre de 1992 l'emissió tenia per motiu
el Mercat Únic. |
 |
 |
 |
 |
El
21 d'octubre de 1994, un nou segell dedicat a l'Unió
Europea Occidental.
L'1 de juliol de 1995 es commemora de nou filatèlicament
la Presidència Espanyola de l'Unió Europea.
El 28 de maig de 1999 es va emetre la fulla Països
Euro, amb 12 segells representant la bandera comunitària
i els països integrants de la zona euro. (imatge
reduïda)
|
 |
 |
El 2002 va ser de nou el torn d'Espanya per presidir
l'Unió Europea, i també de nou la filatèlia
ho va commemorar amb l'emissió de dos segells amb el logotipus
adoptat.
Finalment, el 3 de maig de 2004 amb el segell dedicat a la
cinquena Ampliació de l'Unió Europea.
Sens dubte un magnífic tema d'actualitat i amb moltes possibilitats
de futur per a una possible col·lecció filatèlica
temàtica.
ATM
Web - Correus espanyols i Llatinoamericans: http://www.ateeme.net
© J. Jové - M. Sans. ATEEME.
Grup d'estudi i col·leccionisme de segells de valor variable
Tots els drets reservats. Pàgina creada
el 14.01.05. Darrera actualització:
20.07.05
|
