El 1994, i durant uns pocs mesos, es posen en servei a Madrid de manera experimental dues balances franquejadores de l'empresa espanyola MOBBA, matrícules 0000 i 2001. Aquestes balances tenien la particularitat d'imprimir amb 5 dígits en el valor facial, amb el que s'obtenen els primers prototipus d'impressió MOBBA sobre el model d'ATM que s'estava emprant en aquell moment, "Siluetes d'homes".

A partir d'aquestes proves inicials, s'instal.len fins un total de 200 balances franquejadores MOBBA en oficines de correus de tot el país, amb matrícules o números de sèrie compresos entre 2001 i 2200, i amb característiques d'ús i funcionament similars a les balances EPELSA.

Amb el pas dels anys, i sobretot a partir de l'aposta clara per part de l'Organisme Autònom de Correus i Telecomunicacions ( O.A.C.T. ) d'Espanya en favor de les balances franquejadores EPELSA, i de l'integració d'aquestes en el sistema informàtic general de gestió dels serveis postals anomenat IRIS, les balances autònomes MOBBA van quedar relegades a un segon pla ; En la major part dels casos s'utilitzaven com a complement de les balances EPELSA situades en les finestretes d'atenció als clients, i només per a l'impressió de llargues comandes d'ATMs donada la seva autonomia d'ús i major rapidesa en l'impressió.
 

	Existia un únic model de balança franquejadora MOBBA. Aquest model es va desenvolupar a partir del model tipus LCB-ET de MOBBA. Incloïa un teclat que podia tarifar i imprimia ATMs de tipus tèrmic amb la variant d'impressió de de 4 dígits. Balança franquejadora MOBBA  (Foto: J. Jové. Reus, Febrer 2001)